I. J. García, que ja va fer una presentació del seu primer llibre als espais, ens torna a sorprendre amb una nova creació. Aquesta vegada, ens presenta un nou llibre totalment diferent de l’anterior.

Aquí us deixam la entrevista a I.J. García i les paraules dedicades al llibre, de la correctora Isabel Moreno, i us convidam a venir a la seva presentació divendres 7 d’agost a les 18.30 a l’Espai Jove Llevant per a poder conèixer molt més sobre ella i el seu llibre.

 

 

 

Fa poc vaig corregir aquesta novel.la: Fata, de I.J. García. Es un llibre de fantasia del qual es pot destacar que incorpora personatges i relacions LGBT+.

Als darrers anys, s’està presenciant un augment dels llibres amb aquesta temàtica que respon a una necessitat de representació tant per part dels lectors com dels autors.

Per molt que la seva temàtica principal sigui la fantasia, Fata dona visibilitat a relacions i personatges LGBT+.

 

 Quina va ser la inspiració a l’hora d’escriure sobre els personatges de Fata

Sempre, en llegir una novel·la, m’acab enamorant del personatge secundari. De vegades bromista, de vegades rebel, però sempre imperfecte. Exemples com Jaskier (La saga de Geralt de Rivia, Andrzej Sapkowski), Cuthbert o Eddie (La torre Oscura, Stephen King), i una infinitat més, són aquells que acompanyen, que omplen el lector d’una forma diferent i que varen fer que un pensament començàs a crear-se dins la meva ment. La idea em va travessar, nítida i enlluernadora, una nit en la qual vaig pensar: “I si escric un llibre on un d’aquests secundaris sigui el protagonista?”. Així va néixer Dolan. I, mentre escrivia, varen aparèixer en la meva ment els altres personatges, cadascun amb la seva pròpia història, tots reals i tan protagonistes com el mateix Dolan, a la seva manera.  

Com sorgeixen a les teves novel·les el tipus de relacions que tenen els personatges? 

Les meves històries són canalitzades, som una mica com el protagonista del llibre per a això, mai sé el que passarà amb un personatge, almenys no de manera profunda; no ho decidesc jo, ho decideixen ells. Des del meu punt de vista, totes les relacions que hi ha en la història són aquí perquè hi han de ser, és el que havia de succeir. No decidesc que un personatge s’enamori d’un altre, que l’odiï, o que el desitgi. Simplement ocorre.  

Com et sents en escriure sobre personatges no normatius? 

Sempre he pensat que l’art és un reflex de la realitat. Sense personatges de tota mena estam creant una cosa falsa. Pot ser que soni una mica estricte, però consider que és fer-li un flac favor a l’art no fer-lo inclusiu. Mentre una relació o una besada entre, per exemple, dos homes no sigui vist exactament amb els mateixos ulls que un entre un home i una dona cisgènereel que es continuarà demostrant és que la nostra societat té problemes d’inclusió i d’acceptació. Com he dit abans, no vaig decidir si els personatges eren heteronormatius, però em sentia molt feliç de descriure els seus sentiments i les seves emocions, de donar-los veu.  

M’agradaria que ens donassis una breu explicació que ens convidi a endinsar-nos en la teva novel·la. 

Fata és un llibre ple de llum; també és cruel i té zones grises. És un llibre que vaig escriure sabent que seria un gran acompanyant. Potser, en això, la novel·la mateixa s’assembla als grans secundaris dels quals em vaig enamorar en el seu moment: està pensada perquè quedi al teu costat, perquè et faci somriure, perquè puguis viure amb ella i, potser, trobar una mica de tu a les seves pàgines.  

 

Per a finalitzar, recoman aquest llibre a tothom que tengui interès de conèixer històries màgiques, lluminoses, plenes de fantasia i, alhora, de realitat, als qui vulguin passar una bona estona en companyia de personatges que acabes sentint com a amics. El recoman a tots, perquè sé que qualsevol pot gaudir-ne, pertanyin o no al col·lectiu LGBT+. Us assegur que no us penedireu d’entregar-vos a aquesta lectura, amb la qual esper que pugueu delectar-vos tant com he fet jo.