Si els jugadors s’emocionen (senten tristor o alegria, s´enfaden i es senten com si estiguessin en el cos o situació del personatge ) amb l’univers que estàs creant, implica que estàs fent una bona feina com a Master.

La Zona de Rol de Ludoteca té una extensió gairebé il·limitada i és que continuem rebent missatges de joves interessats en participar-hi i en poder donar a conèixer la seva experiència com a jugador i com a Màster.

Avui protagonitza la secció en Lucas Rosselló, un jove de disset anys que ja podem dir que és una cara coneguda en el dia a dia dels nostres centres. En Lucas no es perd ni una sola iniciativa de Rol i fins i tot ha estat tan o més present que mai a les campanyes que s’han organitzat de manera on line durant els mesos de confinament.

Avui el coneixerem una mica més.

Lucas, com vas conèixer tot aquest univers del Rol?

Ho vaig conèixer quan tenia 11 anys, a un club d’activitats d’estiu. Un dels monitors ens preparava aventures per a poder jugar-les en grups de sis. Es pot dir que aquesta que va ser la meva primera presa de contacte amb el Rol, encara que no fos l ´experiència completa .

Quan vas començar a jugar? Va passar molt temps des de llavors fins que vas començar a dirigir partides?

Com a jugador vaig començar als 12 anys, poc després d’haver participat al club d’activitats d’estiu. Com a Master vaig començar tres anys després, als 15. Tot i que s’ha de dir que vaig començar a millorar de veritat fa cosa d’un any. Abans era horrible! Però tampoc em considero encara un gran Master com els anteriors entrevistats, amb els que he tingut el plaer de jugar tant en la actualitat com de forma ocasional.

Com et definiries com a jugador? I com a Master?

Com a Jugador: sóc un poc impulsiu, però molt apassionat amb el Rol. Visc la partida de manera molt intensa i intento interpretar els diferents personatges de la manera més fidel possible, encara tenint alguns errors.
Com a Master: som una mica caòtic, encara que tinc zero impulsivitat, encara que sóc massa pacient amb alguns jugadors. També tinc una vena molt perfeccionista, ja que tracto d’ expressar detalladament les escenes y el món que rodeja els jugadors, cercant les paraules adequades per causar la sorpresa o sensació de l’escena.

El Contracte de Rol tenim entès que és una espècie de codi de conducta i normes del que es pot fer o no dins una partida de Rol. En el cas de les partides que dirigeixes tu , com sol esser el contracte de Rol?

Contracte de Rol entre el DJ i el jugador/es, sempre tracta de mitigar moments incòmodes o no aptes per a la sensibilitat d’algunes persones, imposant una sèrie de normes que no es poden infringir (en el cas de les partides que jo dirigeixo sol ésser així) pel bé de la taula però, sempre procurem que en cas de que es faci una cosa amoral, les accions tinguin un sentit narratiu.

Considero que el Contracte de Rol és una eina molt important per a prevenir el problemes a la taula. És important establir aquest contracte si es tracten temes tabú o obscurs dins la taula en ordre de tenir una experiència satisfactòria per a tots. En cas de que el contracte sigui vulnerat amb certa força o reiteradament, és un molt bon indicatiu per agafar els daus i sortir del grup i no seguir amb un compromís que només duu problemes i malestar

Creus que el Rol pot ajudar a millorar la vida de les persones? I com creus que pot fer-ho?

Per experiència pròpia puc dir que sí. Si una persona té dificultats per a socialitzar , pot esser de gran ajuda. En el meu cas tenia moltes ganes de poder fer-ho, i el Rol m’ho va permetre. També puc dir que m’ha ajudat molt participar de les activitats dels Espais Joves, ja que m’han donat la possibilitat de conèixer a altres persones, i arribar a crear un cercle d’amistats. Els hi tinc molta estima.

A més el Rol m’ha permès conèixer-me a mi mateix, canalitzar emocions de ràbia o tristesa i en ocasions és una bona via per a desconnectar dels mals moments de la vida real.

Explica’ns una anècdota com a jugador o Master que sigui digna d’ésser recordada.

Contaré el per què de que la meva directora de joc habitual no posa mai als nostres malvats enemics a la cima de la torre o edifici més alt per a una èpica batalla.

Vam fer una campanya on hi havia diferents enemics o caps de les partides (els antagonistes tenien una sèrie de torres cada vegada més altes … i per impedir un ritual que es feia a les torres, havien d’ anar porta per porta, pujant nivell per nivell) cap a la segona torre davant la impossibilitat de vèncer a l’enemic principal de la mateixa se’ns va passar una cosa pel cap que o va canviar tot.

Al meu company i jo se’ns va ocórrer llançar a la bruixa(responsable del ritual y senyora de la torre) escales avall. Encara recordo com la directora de joc descrivia la llarga caiguda de milers de escalons y escalons cap avall. Des de llavors, sempre acabaven fent el mateix amb tots els Senyors malignes de la campanya, cada vegada des de una torre més alta. Els nostres personatges fins y tot acabaren per tatuar-se una escala amb un crani humà com a bandera de guerra al pit. Mai he tornat a tenir una altra batalla ni a un metre d’altura amb cap enemic dins de la taula d’aquesta Directora, des d’ aquella increïble campanya.

Com animaries a una persona que tingui interès i curiositat per jugar a Rol però no s’hi acabi d’atrevir?

Si es tracta de vergonya , timidesa o inseguretat a l’hora d’interpretar, li diria que és un procés d’adaptació pel que ha passat tothom i que s’ha de donar d’una manera orgànica o tranquil·la Hi ha Masters que no li donen tanta importància, s’aprèn a interpretar de manera progressiva, i tots passem del “el meu personatge diu que…” a acabar sentint i parlant com ell.

És important entendre el teu propi personatge, cosa que segurament farà partida a partida.

Si en canvi, no s’hi atreveix per la complexitat del joc, li diria que és qüestió de demanar ajuda. La gent en general sempre et dóna una mà, i si no, cerques un altre grup que et doni suport. És impossible aprendre’s el manual d’un dia per l’altre, ja que es tracta d’un altre procés d’aprenentatge, com a la interpretació. Cal posar-li ganes i paciència y en qüestió d’ unes partides ja no hi haurà problema.