“Aquest és el deure de la nostra generació en entrar en el segle XXI: la solidaritat amb els febles, els perseguits, els abandonats, els malalts i els desesperats. Això expressat pel desig de donar un sentit noble i humanitzador a una comunitat en la qual tots els membres es defineixin a si mateixos no per la seva pròpia identitat, sinó per la dels altres.” Elie Wiesel

 

Seguim tractant d’aportar amb les nostres eines i dins les nostres necessitats. En aquest sentit hem intentat fer un petit recull per a sumar el nostre granet d’arena a fer d’aquest confinament una ensenyança de vida i donar-li un sentit més enllà de mantenir-se enfora del virus. 

Dediquem uns minuts a pensar en el nostre confinament com a persones joves, força autosuficients i preparades per a romandre a casa durant setmanes amb els nostres suports electrònics, fins i tot podem pensar a resoldre tasques pendents com arreglar un calaix romput fa estona o arrabassar les males herbes del nostre jardí o balcó. 

…

Ara pensem en d’altres tipus de confinaments, o millor, en el confinament d’altres persones. Pensem en el confinament de dones maltractades, OBLIGADES a conviure amb la persona que abusa d’elles, en gent gran que no és autosuficient, o en infants dins entorns problemàtics on reben maltractaments i/o abusos. 

Per a ajudar TOTHOM el Govern ha posat en marxa un seguit de programes vàlids per a donar suport en un gran ventall de situacions. Així, tal com podeu veure a la imatge d’aquest escrit, disposam d’un contacte (gratuït) d’ajuda psicològica, un altre per a dones víctimes de violència, una línia per a donar suport a infants i una altra per a gestionar el voluntariat. 

Si teniu quelcom per a aportar a la societat, per a donar de vosaltres i no sabeu per on tirar us convidam a contactar amb el telèfon de xarxa solidària.  També podeu contactar amb la plataforma del voluntariat plavib@plataformavoluntariat.org  

Matias, Dinamitzador de diversitat