ENTREVISTAM A FAT CAT TEATRE
Fa poc més de mig any varen començar a venir als Espais Joves a fer ús del servei de cessió d’espai. Per culpa de les restriccions actuals han d’assajar en dos torns, ja que es tracta d’un grup nombrós. Avui entrevistam Fat Cat teatre.
- D’on sorgeix la idea de formar el grup Fat Cat, i com ha evolucionat al llarg d’aquest temps fins al dia d’avui?
Sorgeix amb la idea de crear espectacles de forma independent, amb la intenció de dependre només de nosaltres mateixos a l’hora de prendre les decisions importants. Encara no hem tingut temps de fer una evolució com a tal, ja que ens hem format fa molt poc.
- Com se situa el grup en l’actualitat? Heu pogut adaptar-vos a la “nova normalitat”?
Depenem d’aquesta mateixa normalitat per a començar a treballar al 100%! Ara mateix reduïm els assajos a dos grups per a preparar el terreny de cara a ajuntar-nos tan prest com les restriccions ho permetin.
- Abans d’entrar en aquesta situació sanitària quina era l’activitat que havia anat duent a terme Fat Cat teatre?
El grup neix a mitjan 2020, i per això la situació actual és l’única que coneixem.
- A quin tipus de públic està dirigida la vostra activitat? Heu tingut qualque pensament de canviar el vostre registre per a atreure un altre tipus d’espectadors?
Sempre dirigit a un públic major d’edat, però dins aquest límit, no feim cap casta de distinció. No preveim fer espectacles infantils, per exemple.
- Què us aporta a vosaltres el teatre? I pel contrari, què creïs que aportau o us agradaria aportar al públic?
És una altra manera de viure la vida. Durant uns instants pots viure la vida d’una altra persona a través de la teva, és una manera única d’expressar-se. Tractam de transmetre aquest sentiment als altres, intentam viure-ho amb una passió contagiosa.
- Teniu algunes referències literàries amb les quals us encaminau?
No tenim un referent definit, tractam de tocar un poc de tot, ajuda a tenir un criteri ampli.
- Us agradaria aportar alguna cosa?
Res més, tenim moltes ganes de poder operar al 100% i sentir-nos encara més a prop del teatre de com hi estam ara.
Moltes gràcies!