Instagram: @ijgarciaoficial 

“En el Rol no es guanya ni es perd. Es tracta senzillament, de fer allò que faria el teu personatge” 

Continuem amb les entrevistes a la nostra nova secció web: Zona de Rol, l’espai per donar a conèixer experiències i continguts relacionats amb l’ampli univers del Rol, a partir de totes aquelles persones que tenen en comú aquesta passió i a la vegada han col·laborat activament en l’organització d’esdeveniments i activitats al voltant d’aquesta temàtica dins els Espais Joves. 

Si fa unes setmanes us vam presentar a Xisco Gutiérrez (Dungeon Master) avui us presentem a  Ren,(I.J. García) master de diferents jocs, però el que més li fascina és Vampir. 

Us deixem per escrit una part de l’entrevista amb els aspectes més destacats, i també trobareu l’entrevista sencera en vídeo en aquest mateix post. 

Ren, què és allò que més t’agrada de ser Master?  

La creació de mons i de personatges amb els que han d’interactuar els jugadors. Tot allò que sigui crear una història a partir del no res em meravella, així com la necessitat d’haver d’improvisar i de reaccionar en funció de les accions que facin els jugadors.  

Què és allò que més valores dels jugadors que dirigeixes a una partida?  

Que siguin el personatge. Que siguin capacos d’oblidar-se de que estan asseguts a una taula mirant un paper i puguin imaginar el que tenen al voltant: una taula, una torre de màgia, una persona a la que hagin d’interrogar i que es puguin comportar com faria el personatge i no ell mateix. Veure com canvia el procés mental de la persona, i no es centren en la idea de guanyar el joc. En el Rol no es guanya ni es perd: quan es fa bé és quan simplement segueixes allò que faria el teu personatge. 

El Rol ha influenciat a la teva vida d’alguna manera? 

Diria que sí. La primera experiència va ser , al bar Ca n’Àngel de Palma. Jo tindria uns quinze anys i estava amb uns amics. Ens van demanar si haviem jugar mai a Rol i ens van posar una situació imaginant-mos que triem un personatge. Jo vaig triar esser un pícar, a l’estil Robin Hood. I ens van demanar: “en aquesta situació, què faries? Doncs això és jugar a Rol. 

A partir d’aquí vaig començar a jugar i anys després a dirigir. A mi diria que m’ha ajudat perquè després també vaig estudiar la carrera d’Art Dramàtic i el Rol ajuda a tenir aquesta facilitat per entrar i sortir d’un personatge i també per escriure. 

Idò precisament volia aprofitar per demanar-te pels teus dos llibres ja publicats: Bushido i FATA Ens pots explicar quina relació tenen amb el Rol? 

Així és, dos dels meus llibres estan inspirats en personatges de Rol que vaig crear. En el cas del darrer, FATA es tracta de com seria una partida de Rol dirigida per mi i jugadar per mi mateixa. Vaig pensar en un personatge que m’agradaria jo per una partida de Rol d’un mon de fantasia a l’estil Pathfinder, o Dungeons and Dragons i vaig pensar a partir d’aquí en una trama. Jo estic enamorada dels personatges secundaris dels llibres. I vaig pensas “com seria que un personatge secundari fos el protagonista?” i així va sortir FATA 

En el cas de Bushido, jo portava el personatge d’Arashi en una partida de Rol i vaig pensar que aquest personatge mereixia protagonitzar un llibre. Vaig agafar elements de la partida però la resta és pràcticament un món inventat. Alimentar l’imaginari de la gent dóna bons resultats i el Rol és un aliment per a la imaginació.  

Quin tipus de Master et consideres? 

Depèn de la partida, però crec que tinc un perfil bastant clar. Es pot dir que hi ha dos tipus de Master, el “Master Mamà”, que cuida als seus jugadors fins al punt de cuidar-los fins a l’extrem. El “Master Dolent” que, si fas una mala tirada, mors i punt.  

Jo em defineixo com una barreja, i es podria dir que sóc  “master traïdor” Perquè a priori penses que sóc un màster mamà i que t’estic protegint, però realment el que pretenc és que estiguis més estona dins la partida. No pretenc que ningú mori, però si interpretativament és correcte i el jugador aixó ho decideix, passarà i no ho impediré. Que els jugadors “facin i desfacin” em sembla el millor. Això sí l’off Rol (tenir en compte circumstàncies vitals externes a la partida o relacions interpersonals entre els jugadors) intent evitar-lo al màxim o prohibir-lo perquè desvirtua la partida.  

En què et bases a l’hora de crear una campanya?  

Normalment dirigeixo Vampire, però també dirigeixo Mago, Dark Heresy, Pathfinder… parteixo d’un concepte general i les solucions possibles per a que sigui viable la resolució del conflicte que plantejo, i creo els personatges i les zones o ambientacions, llocs de referència i personatges no jugadors amb els que s’haurà d’interactuar durant la partida (que tinguin informació útil per resoldre els conflictes que sorgeixen durant la campanya) i amb això és suficient. 

Realment no es tarda gaire en crear el nom d’un personatge no jugador, el seu interès i diferents zones o escenaris on s’interactuarà. A l’hora de dirigir sí que hi ha molta feina ja que és molt necessari tenir una capacitat d’atenció constant i de poder improvisar i crear personatges que prèviament no havia tingut en compte dissenyant la campanya perquè crec que el que proposa el jugador serà útil per la partida. Vaig canalitzant i incorporant elements segons el que facin els propis jugadors.  

Què sol agradar més als teus jugadors, les campanyes creades per tu  o les que venen predeterminades?  

Les campanyes predeterminades, les agafo: linia argumental, nom del personatge i el seu interès, i després faig el que vull, bàsicament. Per tant, diria que hi ha jugadors que prefereixen les trames de campanya perquè tenen molts elements on veus molt el món en el que els autors del joc ho han basat, però les meves partides potser no dónen tanta informació en aquest sentit. Tot i així, normalment quan dirigiexo he fet una immersió dins aquell món també incorporo bastants elements.  

Quin consell donaries als Masters que s’estan iniciant i tenen ganes de dirigir? 

És difícil donar un consell però li diria que jugui, i que es deixi emportar. Jo he fet de jugadora de Màsters sense gaire experiència i quan els hi he recomanat que es deixassin endur més, les partides han estat genials. Què és el pijtor que et pot passar que t’equivoquis? En el Rol no et pots equivocar mai, ni com a Master ni com a jugador. Tu ets el Déu d’aquell món i per tant de la partida, no et pots equivocar. 

Tot i així, aconsellaria jugar bastant abans de dirigir. Perquè no es tracta només d’aprendre de memòria un sistema. De fet no m’he llegit mai sencer un llibre o manual de Rol. Vaig començar a dirigir després d’haver fet de jugadora a partides que van durar anys, i em va ser molt més útil.  Molt millor tenir certa experiència com a jugador per llançar-te a esser Master , per assegurar-te que has adquirit certa capacitat de reacció i improvisació. 

Comentaves que valores molt la capacitat interpretativa dels jugadors, i per vincular-ho amb la teva faceta en el món de la interpretació: què s’ha de tenir en compte per fer una bona interpretació d’un personatge? 

He estat en una partida amb molts jugadors que no s’han trobat abans amb Masters que valorin aquesta capacitat interpretativa i que senzillament juguen a Rol sense haver de ficar-se al 100% dins els personatge.  

Es pot agafar un personatge i definir la línia de trets característics d’aquest personatge. I cada vegada que tinguis dubtes interpretatius agafar-te a aquesta línia, consultar-la.  No t’has de preocupar de que quedi gaire estereotipat perquè les circumstàncies de la història i la meva tasca com a Master faran que això no passi.  Si portant un personatge tímid, a la primera acció de la partida es vol assumir el lideratge, no seria gaire coherent, et carregues el personatge.  

I és possible portar un personatge que sigui de naturalesa contrària a la teva personalitat. Posem que algú és molt introvertit i vol crear-se un personatge aventurer i amb gran iniciativa. Només cal seleccionar un tret característic de la teva personalitat o un àmbit on et sentis molt segur, per exemple: ets una persona tímida però amant dels animals.  Llavors agafes aquest tret i tens un personatge aventurer, amb iniciativa i … amant dels animals. Aquesta àrea o punt fort el converteixes en la base de la personalitat del teu personatge i et dóna un recurs per sentir-te més segur.  

Finalment, quina ha estat la campanya més llarga que has dirigit, el personatge que has portat durant més temps i a quin li tens més estima? 

Com a màster , va esser una partida de Vampire que va durar sis anys.  

Com a jugadora no recordo si va ser també de Vampire o Dark Heresy. A Vampire el Màster ens va aconsellar portar un personatge que s’assemblés molt a nosaltres i en el meu cas, el personatge pràcticament era jo mateixa. Va esser una partida dura ja que dins l’univers de Món de tenebres, bàsicament de terror psicològic, tot el que succeeix és d’una gran intensitat i càrrega emocional.  

Els personatges als que tinc en més estima diria que són o personatges no jugadors o a Arashi (protagonista del meu llibre, Bushido)  

 

Moltes gràcies, Ren. 

Si vosaltres també voleu esser entrevistats a la secció Zona de Rol, podeu contactar amb na Laura (Dinamitzadora Ludoteca) 638 429 147